Fa temps que estic afònic
i em surt aquesta veu
feble com un alè
i parlo a batzegades fatigoses.
Faig bullir a l'estufeta
herbes medicinals
receptes d'herbolari
que es tornen aire pur
quan enyoro els teus ulls
i la pau de l'atzur
al racó de la meva malura.
Fa temps que em canso
he tret dels mals endreços
records i ombres fidels
i surto a prendre el sol
de la plaça tranquil-la.
Si aquesta lletra et sembla poc florida
no hi vegis cap senyal
de poc amor:
t'escric en sabatilles
i ja no em queda honor
Joan Manuel Serrat, Per al meu amic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada