Entrevistes a Matins en Xarxa

Aquí podeu escoltar algunes de les entrevistes a personatges ficticis o històrics dins l’espai d’humor ‘La dissecció’ realitzat per al magazin Matins en Xarxa (2014) presentat per Marc Lobato. Veu, guió i muntatge de so a càrrec de Joan Pau Inarejos.

Ep! Però també he entrevistat personatges reals:

La Dissecció

Aquí podeu escoltar algunes edicions de ‘La dissecció’, un espai de notícies curioses i humor realitzat per al magazin Matins en Xarxa (2014) presentat per Marc Lobato. Veu, guió i efectes de so a càrrec de Joan Pau Inarejos.

Escolta altres àudios de La Dissecció

Pobles en un minut

Aquí podeu escoltar alguns dels espais ‘Pobles en un minut’ realitzats per a l’informatiu radiotelevisiu Notícies en Xarxa-edició matí (2013) presentat per Roger Rofín. Municipis de Catalunya explicats en 1 minut, amb veu i muntatge de Joan Pau Inarejos.

"Todo con el pueblo, pero contra el pueblo"

Oriol Pi de Cabanyes

La Vanguardia, 9/7/2014

Entonces [en la Ilustración] el llamado despotismo ilustrado tenía como premisa “todo para el pueblo, pero sin el pueblo”. Ahora, según cómo, podríamos llegar a pensar que el sistema (…) actúa pensando todo lo contrario: “todo con el pueblo, pero contra el pueblo” (…). Imperan ahora otros despotismos, ya no de corte elitista, sino populista. Y el sueño de la razón continúa produciendo monstruos.

Memorias del subsuelo

Fiódor Dostoyevski

‘Memorias del subsuelo’ (1864)

mis fundamentos

Pues, para empezar a actuar, se necesita estar previamente tranquilos y que no haya puntos dudosos. Bien, ¿y cómo, por ejemplo, yo puedo estar tranquilo? ¿Dónde tengo yo las causas primeras en las que apoyarme, dónde tengo los fundamentos? ¿Dónde iré a cogerlos? Yo hago profesión de mi pensamiento, lo que significa que para mí toda causa originaria lleva consigo otra causa aún más originaria, y así hasta el infinito.

construir y no habitar

(…) O sea, al hombre le encanta construir, trazar caminos, es pacífico.¿Pero de dónde le viene que ame también apasionadamente la destrucción y el caos? Contestadme a esto (…). ¿Quizá no se debe este amor suyo a la destrucción y al caos (que tal vez los ame tanto es también pacífico e indiscutible) al hecho de que él instintivamente tiene miedo de conseguir el fin y de llevar a término la construcción? ¿No podría ser que sólo le guste ver el edificio de lejos y no de cerca; que no le guste habitarlo, sino solo construirlo, para dejárselo aux animaux domestiques, tales como hormigas, cabrones, etc?

el dilema

Estaba parado en la nieve, procurando ver  por entre la oscura niebla, y pensaba en esto.           

¿No es mejor, no es mucho mejor –imaginaba más tarde, ya en casa, apagando con las fantasías el vivo dolor del corazón-, infinitamente mejor que cargue para siempre con esta afrenta? (…) ¿Qué es mejor: una felicidad vulgar o un sufrimiento elevado?

Sobre eruditos e intempestivos

Ivan Pintor Iranzo

Reseña de ‘Manual de filosofía portátil’ de Juan Arnau

Cultura/s, La Vanguardia, 4/7/2014

La erudición, “esa forma aparatosa de no pensar” a la que se refería Macedonio Fernández…

(…) Acaso la vida póstuma de todo pensador consiste en corromper, en transmitir su visión del mundo, en hacerse, como quería Nietzsche, intempestivo a su tiempo y contemporáneo a su futuro.

Què és l'eurovinyeta?

Ferran Sáez Mateu

‘Ara’, 02/07/2014

(…) A la majoria de diaris que llegeixo, de ràdios que escolto i de teles que veig, gairebé ningú no ha considerat oportú explicar-me què era això de l’ eurovinyeta (…) Pel context, crec haver inferit que es tracta d’una taxa que s’aplicaria a vehicles pesants de transport de mercaderies a la xarxa viària europea. Repeteixo que això ho he deduït d’una manera vaga i aproximada: ningú no m’ho ha explicat, i jo no tinc l’obligació de conèixer els argots dels altres (ni els altres de conèixer els meus). (…)

D’argots n’hi ha a tot arreu. (…) El que no té justificació, el que delata l’existència d’alguna cosa semblant a una casta, és el fet d’elevar una denominació gremial a la categoria de llenguatge normatiu. En aquest cas, el gremi passa a ser percebut, i amb raó, com una casta. (…)

El rerefons de l’assumpte, en canvi, té més importància. De fet, explica la puixança actual dels populismes de dretes i d’esquerres, separats per una línia cada cop més primeta. Tenim dos extrems: d’una banda, el d’una suposada casta que s’expressa crípticament, amb el seu propi dialecte autoreferencial; de l’altra, els d’uns suposats justiciers populars “que diuen les coses pel seu nom”. En aquest precís context, “dir les coses pel seu nom” significa exactament simplificar els conceptes, emocionalitzar els debats i adular el votant explicant-li el que vol sentir, no el que hauria de sentir. Tot just enmig d’aquests dos extrems existeix -existia?- una possibilitat que sens dubte resulta poc llampant o atractiva, però que ajuda a crear societats d’adults ben informats. Són els que després podran actuar responsablement i racionalment, tant en l’àmbit individual com col·lectiu. (…) la funció social dels mitjans de comunicació consisteix a informar honestament; i la seva funció política és fer de contrapès del poder, no imitar-ne el llenguatge.